Durant la transition démocratique espagnole, il est, comme Joan Fuster, cibles d'attaque de l'extrême droite locale[5]. En 1978 un paquet bombe est déposé à son domicile[6]. Les auteurs n'ont pas été arrêtés mais l'attentat fut revendiqué par le Grup d'Accio Valencianista dans le numéro d' de sa revue Som, les faits étant alors prescrits[7].
Parmi ses principales œuvres on peut citer La llengua dels valencians, publiée en 1933 et qui a fait l'objet de multiples rééditions ; la Gramàtica valenciana ("grammaire valencienne") de 1950, Els pobles valencians parlen els uns dels altres ou Aproximació a la història de la llengua catalana (1980). Il a également collaboré à des œuvres capitales comme le Diccionari català-valencià-balear déjà cité, ou Història del País Valencià. En 1974 il reçoit le Prix d'honneur des lettres catalanes.
(ca) Santi Cortés, Manuel Sanchis Guarner (1911-1981): una vida per al diàleg, Universitat de València, (ISBN978-84-8415-413-6)
(es) Santi Cortés, La historia interna del Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI), Universitat de València, (ISBN978-84-370-8476-3)
(ca) Francesc Pérez Moragon, Manuel Sanchis Guarner: el compromís cívic d’un filòleg, Universitat de València, (ISBN978-84-370-3459-1)
(es) Juan Luis Sancho Lluna, Los orígenes históricos del anticatalanismo de la transición valenciana (1976-1982) - Tradición, resistencia y reacción (thèse d’histoire moderne et contemporaine), Valence, Universitat de València, (lire en ligne)